Dimecres, 22 d'octubre de 2014
Partit Republicà Català
falten 18 dies
EDITORIAL
EL PARTIT
MUNICIPIS
ARTICLES
COMUNICATS
NOTÍCIES
ARTICULISTES
LA LLIÇÓ D'ESCÒCIA
23 de setembre de 2014

El resultat negatiu del referèndum celebrat a Escòcia aquest 18 de setembre ha caigut com una galleda d'aigua freda en amplis sectors de la societat catalana. És un fet evident del qual n'haurem d'analitzar les causes i del perquè d'aquest paral•lelisme que molts han volgut fer dels processos escocès i català.

En primer lloc hi ha un fet que, d'entrada, ja no permet posar els dos processos en paral•lel i extreure'n conseqüències a partir del resultat negatiu a Escòcia. Hauríem de fixar-nos en el tractament nacional que els estats han donat als dos països. Un exemple clar de la diferència abismal és que Escòcia és reconeguda com a nació i Catalunya no atès que la Constitució espanyola parla d'una manera vaga i confusa de l'existència d'unes regions i nacionalitats que, a l'hora de la veritat, a Madrid són dos conceptes similars. De nació res de res.

D’una altra banda és obvi que els escocesos són reconeguts com a tals arreu del planeta i els catalans, mal ens pesi, no. Els anglesos van ser prou llestos en engalipar els escocesos i fer-los participar del seu projecte imperial. Així hem vist com els kilt (les faldilles dels clans escocesos) formaven part del paisatge imperialista anglès o britànic sense que ningú fes cap escarafall. Anglaterra (algun dia s’haurà d’explicar amb tots els ets i uts), va fer i desfer a Escòcia a partir de la Union Act (el 1707) un pacte que va ser obtingut amb enganys i suborns en contra de la voluntat del poble escocès. Va canviar la població i tot el paisatge humà a les Higlands (les Terres Altes), va perseguir, va empresonar, va fer emigrar miler d’escocesos cap al sud o cap a altres indrets (com Irlanda) o les colònies afeblint greument el sentiment nacional escocès, no el folklòric com s’ha alimentat durant anys amb les gaites, les faldilles o el whisky.

Precisament, i a partir de la campanya pel referèndum, s’ha començat a destapar un dels grans enganys de l’argumentació anglesa referent a la pretesa ajuda a l’economia escocesa donada durant dècades i ha estat precisament a través del whisky. A Escòcia hom comença a preguntar-se on han anat a parar durant anys i anys els altíssims impostos del whisky; unes dades curiosament “oblidades” pels governs de torn de la City i que signifiquen milers de milions. I és quan molts escocesos es pregunten si no els han estat esquilant i mentint al mateix temps sobre aquesta qüestió.

Escòcia ha despertat i més d’hora o més tard assolirà la seva independència. I els anglesos ho saben.

Agustí Soler i Regàs
Escriure'ns un missatge ® Partit Republicà Català (2014)